CONTEXT:
Bibliografia:
Nascut a Lleida 1910. Estudià la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona. Exercí durant poc temps a Lleida, ja que ben aviat, l'any 1935, caigué malalt de tuberculosi i ingressà al sanatori de Puig d'Olena.
El dia a dia al sanatori li permetia de cultivar les seves afeccions: llegir, escriure, tocar el piano i passejar. El seu repertori de lectures era força extens, així, en el camp de la filosofia llegia autors del món clàssic i autors contemporanis pel que fa a les obres literàries, llegia narrativa i assaig i, sobretot, poesia. El ventall d'obres poètiques és ampli i entre el poetes llegits hi ha Baudelaire, Carner, Riba, García Lorca, Maragall, etc. Aquestes lectures seran una clara formació i influència per la seva poesia que es mou en l'òrbita del Simbolisme.
Al sanatori conegué Mercè Figueres, malalta com ell, que esdevindria la seva amistat més íntima i havia d'inspirar-li tota la sèrie Cançons a Mahalta.
Morí als trenta-dos anys (1942) i està enterrat al cementiri de Sant Quirze Safaja.
Biblografia:
Deixant de banda algunes col·laboracions a la premsa periòdica, alguna narració i una peça dramàtica (Una fantasma com n'hi ha poques) presentada sense èxit al premi de teatre Ignasi Iglésias l'any 1935, l'obra literària de Torres se centra en la poesia, escrita en la seva major part durant el període de reclusió al sanatori de Puig d'Olena -lloc on va fer «Cançons a Mahalta» -, tot i que ja el 1935 havia presentat, també sense èxit, una selecció de poemes al premi Joaquim Folguera sota el títol d'Invencions.
ESTRUCTURA EXTERNA I ESTRUCTURA INTRNA :
Cor/ren/ les/ nos/tres à/ni/mes ////////// com/ dos/ rius /pa/ra/l·lels
Fem/ el/ ma/teix /ca/mí/ ////////// so/ta/ els/ ma/tei/xos/ cels/.
No/ po/dem/ a/cos/tar/ ////////// les/ nos/tres/ vi/des/ cal/mes/:
en/tre/ els/ dos/ hi/ ha/ u/na/ ter/ra/ ////////// de/ xi/prers/ i/ de/ pal/mes/.
En/ els/ me/an/dre/, grocs/ ////////// de/ lli/ris/, verds/ de/ pau/,
sen/to/, com/ si/ em/ se/guis/ ////////// el/ teu/ ba/tec/ suau/
i/ es/col/to/ la/ te/va/ ai/gua/ ////////// tre/mo/lo/sa/ i/ a/mi/ga/
de/ la/ font/ a/ la/ mar/ ////////// -la/ nos/tra/ pà/tri/a a/mi/ga/-.
Aquest poema en tots els versos hi ha 12 síl·laba. És una rima consonant, hi ha sinalefes als versos:
2 “sota els”
4 “hi ha una”
6 “si em “
7 “teva aigua” i “tremolosa i”
8 “pàtria antiga”
Hi ha també comparacions com el vers numero 1 “les nostres animes com dos rius paral·lels” i metàfores com en el vers 7 “la teva amiga”
Cada vers es pot dividir en dos pars cada una de 6 síl·laba.
Aquest poema es pot agrupar el vers 1 amb el 3 i el vers 2 amb el 4 ja que expressen coses semblants.
Aquesta poesia tracta de dos persones que s'estimen i es troben separades.
CONCLUSIÓ:
A mi m'ha agradat molt aquesta poesia es molt maca i és fàcil de comprendre, no coneixia aquest poeta i ha sigut interessant saber coses d'aquest autor.
A més he aprés algunes coses de poesia i he repassat les que no recordava.
